Entrevista a la cap de llista de la CUP, Anna Gabriel

Quina valoració fa d’aquesta legislatura?
Positiva d’entrada, perquè penso que s’ha trencat amb un cert estil de fer política que com que durava tants anys podia fer pensar que només hi havia un estil de fer política i a mi em semblava particularment especial que es fes pedagogia política en una altra línia, mostrant que hi havia altres maneres de gestionar l’espai públic. Des d’aquesta perspectiva penso que ha estat positiu. També és veritat que pel fet d’heretar un ajuntament que durant 16 anys s’havia estat portant d’una determinada manera, els canvis que s’han volgut impulsar no han estat senzills. Hi havia moltes coses que seguien uns patrons bastant hermètics i trencar aquesta dinàmica és costós i amb una legislatura de 4 anys no és suficient. Però, molt contenta. Evidentment podríem haver fet coses molt millors, també en podríem haver fet d’altres i deixar-ne de fer algunes que s’han fet, però pactant passa sempre. Per tant, valoro aquesta legislatura molt positiva.

Quins són els seus projectes de futur més importants?
A nivell personal o polític?

Polític.
Jo penso que en un Ajuntament com el de Sallent està bé que hi estigui representada l’esquerra independentista. És una veu que d’alguna manera no existia. Per tant, que la CUP pugui consolidar un espai polític em sembla important. També perquè penso que la CUP defensa aquesta altra manera de fer política que dèiem. No només des de les institucions, sinó també des d’altres espais, centres cívics, al carrer, on vulguis. Això d’una banda. Per l’altra, també dir que tenim un programa de propostes a punt per desplegar que, des de matèria d’habitatge fins a esports hi ha un reguitzell de propostes.

I algunes de les més importants?
Jo crec que els puntals en aquest municipi s’haurien de basar en política d’habitatge, que no se n’ha fet i que per tant fa que aquí a Sallent trobem bosses de població que quantitativament no són molt importants però ja hi ha gent que es veu exclosa de l’habitatge de forma molt seriosa; també veig important el gir que s’ha iniciat en les polítiques culturals i el tema mediambiental també és una punta de llança, perquè Sallent té problemes evidents en aquest terreny i per tant crec que hauria de ser la tercera pota en importància.

Com deies ara, un dels aspectes que més ha canviat aquesta legislatura ha estat la cultura. Hem pogut assistir a exposicions com la del Ton Traval, Thambos, Joan Brossa i s’han organitzat actes diversos tals com el cicle de xerrades de la memòria històrica, sardanes, presentacions de llibres... Ha pogut realitzar tot el que s’havia proposat?
No, per un problema d’equipaments. Si a Sallent vols programar teatre no tens un equipament on acollir el teatre amb unes garanties solvents, la política de concerts també és limitada perquè o els fas al carrer i gratuïts o si els vols fer en un lloc tancat tens l’envelat i el pavelló que també són llocs que no podem complir requisits en determinats nivells, i, per tant, com que hi ha una mancança d’equipaments, aquest determinen el tipus de programació que pots portar a terme. Això, d’una banda molt clar, en tema musical i en tema de teatre. En matèria d’exposicions i de xerrades també hem hagut d’adaptar-nos als requisits que ens demanaven des de la Diputació, perquè no ens deixaven les seves exposicions per les sales que teníem disponibles, i fins que no hem adequat una sala com la Vilà i Valentí Sallent no ha pogut acollir Brossa. És a dir, que no s’ha fet tot el que es volia perquè hi havia deures a fer abans de poder-te plantejar determinats objectius. Però jo penso que déu n’hi dó. S’ha homenatjat una figura com l’Ovidi Montllor, que era desconegut i que jo penso que té un capital i una força brutal. S’han homenatjat artistes locals com el Ton Traval, i s’ha fet una Mostra d’Art Jove on Sallent ha pogut descobrir que hi ha una vintena de joves que fan coses que no es veuen cada dia. Encara que quantitativament no s’hagin fet moltes coses, penso que les que s’han fet simbòlicament són importants. Hi havia gent que et deia que per primera vegada havien pogut dir en veu alta que el seu pare estava enterrat en un fossa comú de no es sabia on, perquè no havia existit cap espai que parlés d’una determinada ideologia de la Guerra Civil com perquè la gent se sentís tranquil·la com per dir que també eren represaliats. Vull dir que més que moltes coses, s’han fet determinades coses que eren molt necessàries, que feia temps que s’havien hagut de fer i que simbòlicament tenen un pes important. El treball que s’ha fet en les escoles també és molt important. Que els nens surtin de les escoles per anar a veure exposicions que es programen al seu poble, i que hi hagi un “feed back” entre el que es fa des de l’administració i el que es fa des de les escoles és molt important.

Creu que serà alcaldessa la pròxima legislatura?
No. (Riu) Vaja, Sallent s’hauria de trastornar tant en tants pocs dies que ho veig bastant improbable. I també per una política d’aliances, que l’aritmètica no dóna. Perquè la CUP no tindrà determinats aliats per una qüestió de coherència i de dignitat. Si de 13 regidors tu fas els teus càlculs de la representació que pots obtenir i saps que amb alguns no t’hi donaràs la mà per governar Sallent, és evident que les possibilitats que jo sigui alcaldessa són nul·les.

Quines pensa que són les problemàtiques més importants a abordar després de les eleccions?
Mira, pensa que una cosa és la visió que tu puguis tenir de quina és la principal problemàtica, jo crec que el runam salí n’és una de molt greu, puc pensar que el tema de l’Estació s’ha d’acabar de resoldre, puc pensar que en cultura s’ha de mantenir aquest gir iniciat... però cada persona que et ve aquí a l’Ajuntament amb una petició concreta, una beca de menjador, una quota del gimnàs, un local que no tenen o una festa que volen impulsar, per ells aquell és el seu gran problema. I d’alguna manera jo entenc que s’ha de combinar el que tu creus que és prioritari amb la suma de totes les petites demandes d’aquelles persones que no tenen una visió global i viuen el seu problema com el principal problema del món. I penso que també és important. És a dir, si hi ha una senyora que cobra una pensió de 400€, no està arribant a final de mes i la fan fora de casa seva, per més que jo li digui que el problema a Sallent és el runam salí per ella el problema d’avui és on dormirà d’aquí uns dies. Per tant, s’ha de buscar un encaix entre les particularitats de cadascú, ja que som un municipi petit que permet mantenir un contacte molt pròxim amb la gent, i no perdre de vista el què la gent veu com a problema i el què tu, que et toca tenir una visió més general, creus que són els principals problemes.

Si passades les eleccions és necessari pactar amb altres forces polítiques, com veu aquests possibles pactes?
Nosaltres no pactarem amb la dreta. Per tant, amb CiU ja vam dir l’any 2003 que no hi pactaríem i tornem a dir que no hi pactarem, i a aquells programes o continguts que vegem que són de dretes tampoc no els donarem suport. Jo no tinc ànsies de poder ni tinc cap necessitat de ser regidora perquè sí, no tinc cap necessitat de gestionar àrees. Afortunadament, jo milito en molts altres llocs i jo no treballo només per un altre món possible des de l’Ajuntament. Tinc altres àmbits de militància. Per tant, si jo no estic a l’Ajuntament seguiré militant a través d’altres canals. Això em dóna una tranquil·litat molt gran, perquè jo no m’expresso a través només de l’Ajuntament. En aquest sentit, si he d’anar a l’oposició, hi aniré molt tranquil·la, ja que no pactaré amb qui sigui a qualsevol preu. Per tant, amb les dretes no hi pacto, amb posicions espanyolistes tampoc no hi pacto, i tampoc pactaré amb una força política que defensi, per exemple, fer una ordenança del civisme a Sallent. Hi ha una certa preocupació, que sembla que s’ha posat de moda, sobre la seguretat ciutadana, els sorolls, que els joves fem molta nosa, els concerts també fan molta nosa i s’ha posat molt de moda que Sallent necessita una ordenança del civisme. Serem absolutament viscerals en aquest tema. Qualsevol força política, encara que ideològicament es digui o es cregui que és a l’esquerra però que defensi que Sallent necessita una ordenança del civisme no tindrà el nostre suport. Nosaltres tot el què sigui treballar en polítiques a llarg termini, un aprofundiment en la democràcia participativa, en la defensa dels que ho tenen pitjor o dels joves que estan en risc, una pedagogia activa en el tema de les drogues i de la reducció de riscos, perfecte. Però resoldre les coses a cop d’actuació policial no ens sembla la millor manera. Per tant, en un programa que inclogui aquesta proposta la CUP no li donarà suport.

La CUP es va presentar a les últimes eleccions en coalició amb RDC. Sembla que, al final, aquesta unió no ha acabat massa bé. Quina experiència n’ha tingut d’aquesta coalició?
RDC era un partit que responia només a una lògica local, era un grup de sallentins que havien lluitat des del moviment veïnal i que creien que podien fer un pas a l’Ajuntament, i que els hi ha passat el mateix que a d’altres grups semblants a aquest en altres municipis. Passar d’una lògica de moviment veïnal a una lògica institucional no sempre els resulta fàcil. Com que tampoc tenen cosins germans en d’altres municipis, a vegades s’acaben sentint molt sols. També és veritat que dintre de RDC hi havia gent molt diversa, hi ha gent que degut a l’experiència ha plegat i se n’ha anat cap a casa i no vol saber res més de la política, hi ha gent que continua en actiu i hi ha gent que continuarà en actiu potser d’aquí uns anys sota unes altres sigles. Nosaltres el que hem fet és oferir la possibilitat de venir a la CUP a aquelles persones de RDC que seguien tenint ganes de fer coses i se senten còmodes amb les nostres sigles i amb el nostre programa. Com el Jordi Portabella, el Rodrigo García, la Maria Ciuró, la Claudina Soler... Tenim cinc o sis persones que vénen de RDC.

Jo penso que l’experiència no ha estat negativa, sinó al contrari. Nosaltres defensem una construcció d’unitat popular i això no es fan entenent-se els quatre grupuscles de l’esquerra independentista. Per mi ha estat molt important que gent que estava allunyada de postures independentistes i que no venia de la militància dels Maulets ni de l’MDT hagin entrat en temes que no s’haguessin plantejat abans, i que haguem pogut votar mocions a favor de l’aclariment de les tortures del jove de Torà, per exemple, o que haguem pogut debatre posicions sobre l’Estatut o que ara quan vegin una estelada i un mapa dels Països Catalans no ho vegin com una cosa estranya, sinó que diguin: Ah! Són els de la CUP. Jo penso que hem fet molta pedagogia en aquest sentit. La valoració que en faig és positiva. És evident que un regidor va plegar, en va entrar un altre, hi ha hagut algunes posicions que ens han pogut saber més o menys greu... però la lectura global per a mi és molt positiva. Que el número dos de la CUP sigui una persona com el Jordi Portabella és com una petita victòria ja que es demostra que no som tan estranys ni tan radicals ni tan dolents si gent normal i corrent se sent còmode entre nosaltres.

La CUP es declara un partit independentista. Quines són les polítiques que heu dut i que dureu en aquest sentit des de l’Ajuntament?
Des d’un Ajuntament, declarar la independència del país ni toca ni es pot ni val la pena que hi pensem massa. Jo penso que més que polítiques de promoció de promoció de l’independentisme el que s’ha de fer és normalitzar l’independentisme, els independentistes som gent normal que defensa un mapa diferent al mapa d’Espanya. I d’alguna manera podem tenir la mateixa radicalitat que aquells que defensen el mapa d’Espanya. Cal que en el dia a dia la gent et vegi com una persona normal. Ets independentista i no te n’amagues, però això no vol dir que no puguis parlar d’esports, de beques de menjador, d’agents d’acollida o del Consell de Poble de Cabrianes. Els independentistes som capaços de gestionar com qualsevol altra persona. Evidentment, tot el que hem fet des de les regidories s’ha fet en català, hem promocionat la llengua catalana, s’ha donat més suport que mai al Correllengua i a la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans i la política de cooperació internacional s’ha fet en països o en projectes que també reivindiquen el tema nacional. Hi ha petites escletxes que et permeten fer les coses d’una manera o d’una altra. Hem triplicat cada any els recursos destinats als cursos de català, hem fet una guia d’acollida per a població nouvinguda on expliquem què són els PPCC, d’on neixen, perquè en aquest país es parla català... Més que grans polítiques són micropolítiques del dia a dia que tendeixen a fer normal el discurs independentista, la defensa de la llengua i la defensa del territori.

En diverses ocasions en què s’han presentat mocions a l’Ajuntament sobre temes nacionals com l’Estatut, la CUP ha votat diferent que els altres partits de l’Equip de Govern. Això ha afectat a les relacions entre els membres del Govern?
No, de cap manera. Ja en un principi es va deixar clar que la política municipal era un tema i que les postures que poguessin tenir els partits sobre temes supramunicipals, nacionals o internacionals no tenien perquè afectar a la dinàmica. Hem de ser prou adults tots com perquè avui estem fent una junta de govern i aprovant uns permisos d’obres o discutint com volem que sigui el Pla General i, demà, si tenim postures diferents sobre l’Estatut o sobre els fets de les tortures de Torà, això no influeixi en totes les altres coses. Penso que això és de mínims. El debat és sa. A mi el debat ideològic no em fa por i sempre l’he defensat com un espai d’enriquiment col·lectiu. Per a mi és un tema de mínims que no ha d’afectar la gestió del municipi. També és veritat que hi ha qui es pot incomodar perquè es llueixi una estelada en un acte de la diada de l’11 de setembre. Però jo penso que l’origen dels problemes que hi hagi pogut haver, en aquest cas concret amb el PSC, no vénen tant per temes d’estelades sinó que s’ha venut com una excusa. Vénen de temes del municipi perquè no té lògica que temes supramunicipals puguin trencar un govern. Un govern municipal es trenca per coses del municipi. El que jo defenso és que si hi ha algú que sent seva la bandera espanyola i creu que l’ha de penjar un onze de setembre, que la pengi. Com que la meva la meva és l’estelada, jo la trec, i si algú vol treure la seva i és l’espanyola que la tregui. Fa una mica de vergonya l’11 de setembre treure la bandera espanyola i hi ha qui no s’atreveix. La manca de valentia política, en tot cas, és dels altres. Nosaltres no deixem de fer res del que pensem, ni ens amaguem ni tenim un doble discurs. Perquè l’estelada la defensem l’11 de setembre, el 2 de gener i el 23 d’agost. Per tant, si hi ha algú que defensa la bandera espanyola jo entenc que també l’hauria de treure. I si no ho fa perquè li fa vergonya, crec que el problema està a la seva banda i no a la nostra. Però són anècdotes. Penso que, per res, temes supramunicipals han condicionat la dinàmica local de Sallent.

Com pensa que seran els pròxims quatre anys?
Depèn. Jo penso que hi ha dos grans escenaris. Un és la continuïtat d’un govern d’esquerres, amb una continuïtat en les polítiques que s’han iniciat, amb més comoditat perquè els primers anys sempre són els més durs, se n’ha d’aprendre, et trobes un ajuntament que no està fet a la teva mida... i per tant segurament ara gestionaríem amb molta més celeritat, seguretat i solvència que aquests quatre anys, però seria una continuïtat de coses iniciades, en matèria cultural, en matèria de joventut, la postura frontal en el tema del runam salí, prioritzar l’habitatge, etc. Aquest és un escenari. I l’altre és el retorn a un govern que ja coneixem, bastant jeràrquic, unicolor, que encara que tingués suport d’altres partits aconseguia pintar-ho tot del mateix color, amb una visió de que la política no és un espai de participació sinó un espai bilateral entre el cacic i l’amo que lidera un poble i els deixebles que li fan peticions i que ell concedeix o no en qüestió dels seus criteris i una certa regressió en temes de progrés social. Hi hauria molts exemples que il·lustrarien com seria cadascun d’aquests escenaris però a grans trets penso que govern d’esquerres o govern de dretes, suport a la gent de capes més desafavorides o suport al teixit empresarial, defensa del territori i discurs taxatiu en el tema del runam salí o especulació immobiliària i creixement progressiu del runam salí, suport a l’escola pública o suport a l’escola concertada, declarar personatges il·lustres de Sallent persones vinculades amb la lluita antifranquista i el món sindical o persones vinculades amb el món eclesiàstic... aniríem trobant exemples que il·lustren els diferents escenaris.

Com seria el seu Sallent ideal?
Un Sallent que fos un poble de la comarca del Bages, que no estaria emmarcat en la província de Barcelona perquè les províncies no existirien en tot cas formaria part d’alguna vegueria, seria un municipi dels Països Catalans, la llengua oficial seria el català i seria un Sallent que aniria eliminant la muntanya de sal progressivament, un Sallent que se’n sentiria a parlar perquè hi hauria moltes propostes culturals i festives, no em fa cap por que ens agrada la festa, els concerts, que la gent s’ho passi bé, que és molt sa i molt necessari. Per tant, es farien concerts i moltes activitats. Un Sallent on no hi hagués una ordenança del civisme, hi hagués un clima de veïnatge suficientment intel·ligent perquè la gent entengués que hi ha dies que hi ha festa i soroll fins tard, un Sallent on ningú quedés exclòs de l’habitatge, un Sallent on no hi hagués diferències entre els nens perquè uns van a una escola i els altres van a una altra, un Sallent on els joves que volguessin quedar-se a viure i a treballar ho tinguessin fàcil, però també on ens vingués gent de fora a visitar-nos perquè fem coses interessants, un Sallent on la població nouvinguda i els immigrants s’hi senten bé i un Sallent on l’equip de gent que estigués a l’Ajuntament prioritzés la gestió pública i no el lucre personal. Un Sallent on l’Equip de Govern sigui honest, amb gent normal, treballadora, senzilla i que, per tant, la trobes pel carrer i el veus amb naturalitat, no com una mena d’estament amb qui s’hi té un tracte diferent perquè algú els ha erigit en un estadi sublim. No sé si aguantaríem un Carnaval tot l’any... (riu) no, de cap manera.